Dol
Des del seu banc de sempre, Natàlia espera que la proa de la Julieta torne a aguaitar per la bocana del port. Cada vesprada, però, només hi arriben les restes d’un naufragi personal i d’una vida a la deriva. La de hui serà diferent, du un pom de violetes a la mà i la ferma determinació que aquesta serà l’última.
La Julieta és una història desolada de qui mastega en solitud la pena i el desconsol víctima d’un sentiment de culpabilitat. Però ha arribat l’hora de dir adeu a la mar que s’emportà un tros d’ella.