Dues fotos que expliquen la seua història. La de la mare que hagué de renunciar a les seues il·lusions i la del germà que l’animà a perseverar i a demostrar el seu talent cada volta que tenia la temptació d’abaixar els braços.

Un retorn a casa i el record d’unes obligacions que hagué d’assumir a contracor perquè havia de ser la dona de casa. Una de tantes dones obligades a restar entre bambolines. Una història de pena i de no acceptar que li tallen les ales, amb la cadència tova d’un piano de paret.