Dos històries crues i allunyades en el temps –l’una en la prehistòria, l’altra en els anys trenta– s’entrecreuen i es relacionen. En el mateix lloc (Xàtiva i la Cova Negra) assistim a dos relats paral·lels sobre fets clau que marquen la vida dels protagonistes. I és que la supervivència pareix que és l’únic camí que hi ha en certes realitats, tot i que això puga suposar no tan sols la mort, sinó també la desaparició de coneixements, història i cultura.